química combinatòria

f
Química

Tecnologia enfocada a la síntesi simultània de noves molècules i a l’examen ràpid de les seves propietats, útil en el desenvolupament de nous productes químics i farmacèutics.

Aprofita les possibilitats que proporcionen els ordinadors per a obtenir ràpidament la producció de tots els composts possibles amb propietats funcionals predeterminades, a partir d’un conjunt bàsic definit de components químics. Es basa en dues premisses: la primera, que la probabilitat de trobar una nova molècula per tempteig aleatori és proporcional al nombre de llocs on es busca; i la segona, que la generació simultània d’un nombre elevat de molècules proporciona molts llocs on buscar. Els procediments tradicionals de síntesi de passos són substituïts per estratègies de disseny de processos de síntesi simultània de grans conjunts de molècules relacionades. Els darrers avenços en la química combinatòria se centren en la creació de biblioteques de composts, en la miniaturització i millora dels sistemes de síntesi i de control del producte obtingut, en l’optimització de les estratègies de síntesi, en l’automatització de la instrumentació i en la cerca de nous camps d’aplicació. Pel que fa a la millora de l’equipament utilitzat en química combinatòria, s’han dissenyat microxips de pocs centímetres quadrats que actuen com a plaques d’assaig compartimentades, on es poden produir moltes reaccions amb no gaires microlitres de mostra. La síntesi en paral·lel s’introduí per tal de dur a terme reaccions inviables en els suports sòlids tradicionals. Així mateix, es desenvoluparen procediments d’ultramicroanàlisi i sistemes automatitzats per a la caracterització ràpida i fiable dels composts sintetitzats simultàniament. En el món farmacèutic, ja es coneixien fàrmacs de nova creació que han sorgit de biblioteques de composts o que són el resultat directe de l’optimització d’alguna estructura sintetitzada combinatòriament.