Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també col·laborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària (ABC, El Observador, Avui, etc.). Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena. El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo. Algunas cosas que aprendí en el teatro (2011). Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic. Destaquen les novel·les Signo de los tiempos (1988), A cualquiera puede sucederle (1990), Rancho aparte (1997), Puerto Ángel (2000), Tarzán en Acapulco (2001), Comedia con fantasmas (2002), Detrás del hielo (2006), Un jardín abandonado por los pájaros (2013) i la biografia novel·lada Big time: la gran vida de Perico Vidal (2014). Cal esmentar també les memòries de Núria Espert escrites a quatre mans amb l’actriu, De aire y fuego. Memorias (2002), l’assaig Beberse la vida. Ava Gardner en España (2004), els reculls de contes La esencia del guaguancó (1991) i Turismo interior (2010), les cròniques autobiogràfiques Una vuelta por el Rialto (1994) i Juegos reunidos (2016), i el dietari Una cierta edad (2019).