Imre Kertész

(Budapest, 9 de novembre de 1929 — Budapest, 31 de març de 2016)

Imre Kertész

© Csaba Segesvári

Escriptor hongarès.

D’origen jueu, amb catorze anys fou deportat al camp d’extermini d’Auschwitz (1944), i posteriorment fou traslladat al de Buchenwald, d'on fou alliberat el 1945. De nou a Budapest, exercí com a periodista fins el 1951, any que el diari on treballava fou clausurat per desviar-se de les directrius del règim comunista. Posteriorment, es dedicà professionalment a la traducció, i feu versions a l'hongarès d'obres de Camus, Sartre, Kafka, Wittgenstein i Freud, entre d'altres, el pensament de molts dels quals l'influí literàriament.

Tanmateix, la seva obra, que ha estat considerada com un reflex de l'essència dels totalitarismes, és marcada, en primer lloc, per l'experiència traumàtica que visqué als camps d'extermini. El 1975 publicà la seva primera novel·la, Sorstalanság (‘Sense destí’), que, tot i estar centrada en l'Holocaust, li comportà que fos marginat pel règim per les seves referències i comparacions implícites amb l'Hongria comunista. Posteriorment, aparegueren A kudarc (‘Fracàs’, 1988) i Kaddis a meg nem született gyermekért (‘Kaddis pel fill no nascut’, 1990), que formen una trilogia amb la primera novel·la.

La seva obra literària es completa, entre d’altres, amb Az angol lobogó (‘Bandera anglesa’, 1991), l'assaig A holocaust mint kúltura (‘L’holocaust com a cultura’, 1993), Valaki más: a változás krónikája (‘Jo, altre: crònica del canvi’, 1997), A gondolatnyi csend, amig a kivégzőosztag újratölt (‘El silenci previ a l’afusellament’, 1998), A száműzött nyelv (‘El llenguatge exiliat’, 2001) i els volums autobiogràfics Európa nyomasztó öröksége ('El llegat decebedor d'Europa', 2008), Mentés másként ('Rescat', 2011) i A végső kocsma ('L'últim refugi', 2914). L’any 2002 fou guardonat amb el premi Nobel de literatura. Rebé també els premis Kossuth (1997), Herder (2000) i Goethe (2004).