Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música. Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard. Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura. Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novel·la Tous les matins du monde (1991), a la qual seguí Vie secrète (1998) i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes (2002), fou guardonat amb el premi Gouncourt.