D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg. Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apel·latiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro. Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’integrà en la Unión de Centro Democrático (UCD), per la qual fou elegit diputat en les primeres eleccions generals de l’Estat espanyol, l’any 1977. Fou en tres ocasions ministre dels governs d’UCD: d’Educació i Ciència (1977-79), de Justícia (1979-80) i de Cultura (1980-81). Més tard fou diputat per AP-PDP-PL en la legislatura de 1986-89 i entre el 1989 i el 1991 milità a CDS. Des del 1996 era president del Consell d’Estat.