Fill de Joaquim Ros i Bofarull. Es va formar al costat del seu pare i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1950-57). La major part de la seva obra ha estat produida per encàrrec. Sobresurten diversos treballs d’art públic. A la ciutat de Barcelona es poden destacar la sèrie de monuments deguts a la iniciativa de l’Assemblea de Capitans de Iot (entre els quals el dedicat al pati de vela, de 1972), el monument al pallasso (parc d’atraccions de Montjuïc, 1972), aixi com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat (1993). A l’aeroport del Prat de Llobregat hi té el caracteristic Clavileño (1970) i al Circuit de Catalunya, a Montmeló, s’hi troben els homenatges escultòrics a Juan Manuel Fangio (1996) i Paco Bultó (1999). A Cadaqués va fer-hi el monument a Salvador Dalí (1998). També és autor de nombrosos bustos i retrats escultòrics. Ha exercit la docència a l’Esccola d’Arts i Oficis de Vic (1979-82), de la qual va ser-ne el primer director.