Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”'. L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i col·laborà a més en altres publicacions. És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas (1956), El rabioso dolor y otros bienes de consumo (1971), Todos somos de derechas (1973), ¡Que viva España... manque pierda! (1974), Una autobiografía (1973), El libro de cabecera (1975), Yo fui feliz en la guerra (1986), La enfermedad es del enfermo (1992), Hacerse un hombre (1996) i les memòries pòstumes Vida de Maketo (2003). Rebé, entre altres guardons, el premi Mingote (1985), el premi de periodisme Francisco Cerecedo (1991) i el Premio Iberoamericano de HumorGráfico Quevedo (2002). Guionista de cine, dirigí les pel·lícules Dios bendiga cada rincón de esta casa (1977) i ¿Pero no vas a cambiar nunca, Margarita? (1978).