Marina Geli i Fàbrega

(Sant Gregori, Gironès, 12 de setembre de 1958)

Marina Geli i Fàbrega

© Arxiu M. Geli

Metgessa i política.

Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona (1981-89), s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica. Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori (1981-90), de l’Associació Pro Persones amb Disminució (1990-95) i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona (1991-95). És membre del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Entrà en política l’any 1984 a l’Ajuntament de Sant Gregori com a regidora independent en la llista del PSC, càrrec que ocupà fins el 1992. Tres anys després passà a la política nacional, i es presentà a les eleccions catalanes dins la candidatura socialista. El 1996 ingressà en el PSC, i el 2000 ocupà el càrrec de primera secretària de la federació socialista de les comarques de Girona.

Després de les eleccions catalanes del 2003, Pasqual Maragall la nomenà consellera de Salut el desembre d’aquell any. Revalidà el càrrec en el nou govern de coalició PSC-ERC-ICV després de les eleccions del novembre del 2006, i el novembre del 2010 fou reelegida com a diputada, a l’oposició. Entre el 2011 i el 2012 fou presidenta de la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament per la direcció del PSC. Novament diputada al Parlament de Catalunya després de les eleccions del novembre del 2012, formà part del grup de diputats crítics amb la posició de la direcció del PSC respecte al moviment sobiranista impulsat des de la societat civil i des del govern de la Generalitat. El novembre del 2014 fou una de les impulsores de Moviment Catalunya, que acordà la fusió amb Nova Esquerra Catalana per crear Moviment d’Esquerres (MES), un nou partit socialista sobiranista. El gener del 2015 formalitzà la baixa del PSC i passà a ser diputada no adscrita al Parlament de Catalunya.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 formà part de la candidatura de Junts per Catalunya, bé que no fou elegida.

Reincorporada a la professió sanitària, el març del 2016 fou nomenada coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, espai de caràcter interdisciplinari i intersectorial que aglutina i coordina la formació, la recerca i la transferència de coneixement dels grups de recerca i càtedres en l’àmbit dels serveis socials, sociosanitaris i de la salut. L’any 2018 rebé el premi Federació Farmacèutica atorgat per Fedefarma i l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Col·labora amb articles d’opinió a la premsa diària. És membre de comitès directius i científics de jornades i congressos de l’àmbit sociosanitari.