Es doctorà a la Universitat de Barcelona (1993) amb la tesi Els poetes insulars de postguerra. És autora dels poemaris Sis bronzes grisos d’alba (1986, premi Salvador Espriu 1985) i Les aus (1988, premi Ciutat de Palma 1987), i dels assaigs Blai Bonet: maneres del color (1993) i Poesia insular de postguerra. Quatre veus dels anys cinquanta (1998, premi Crítica Serra d’Or 1999). Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M. Alcover (1996) i d’una Antologia poètica de Blai Bonet (2002), traduïda a diversos idiomes. Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes especialitzades. Ha coordinat i dirigit el llibre Textualisme i subversió. Formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985) (2007), que recull treballs de diversos investigadors catalans sobre el textualisme català i que li valgué el premi Crítica Serra d’Or d’estudis literaris, i Lletres de Carles Hac Mor, imatges d’un iconoclasta (2019), i l’obra poètica d’Andreu Vidal (2008, amb K. Müller). Ha coeditat els volums (Des)aïllats: narrativa contemporània i insularitat a les Illes Balears (2004), Poètiques de ruptura (2008), Literatura i cultura: aproximacions comparatistes (2009), Transformacions. Literatura i canvi sociocultural dels anys setenta ençà (2010), Transformacions. Llenguatges teòrics i relacions interartístiques (2010), Lírica i deslírica (2012) i Poètiques liminars (2016). Del 1993 al 1996 treballà a la Universitat d’Indiana (EUA). Des de l’any 1996 és professora a la Universitat de les Illes Balears, on coordina el grup de recerca Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius (LiCETC) i, des del 2020, és subdirectora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.