Estudià matemàtiques i, entre el 1974 i el 1978, treballà a l’Institut d’Estadística del Ministeri d’Indústria. Dedicat exclusivament a la creació literària a partir del 1978, esdevingué un dels mestres indiscutibles de la literatura hongaresa. De la seva novel·lística destaquen A szív segédigéi (‘Els verbs auxiliars del cor’, 1985), Hrabal könyve (‘El llibre de Hrabal’, 1990), Hahn-Hahn grófnő pillantása (‘La mirada de la comtessa Hahn-Hahn baixant pel Danubi’ ,1991), Egy nő (‘Una dona’, 2001) i Harmonia caelestis (‘Harmonia celestial’, 2003), entre d’altres. Posteriorment publicà Semmi művészet (‘Sense art’, 2008), Esti (‘Vespre’, 2010), Egyszerű történet vessző száz oldal - a kardozós változat (‘Història simple coma cent pàgines - la versió d’espasa’, 2013), Egyszerű történet vessző száz oldal - a Márk változat (‘Història simple coma cent pàgines - la versió Márk’, 2014), A Bűnös (‘El pecador’, 2015) i Hasnyálmirigynapló (‘Revista pancreàtica’, 2016).
Entre altres distincions, fou nomenat cavaller (1992), oficial (1994) i comanador (2003) de l’orde de les Arts i les Lletres de França, (1992) i guardonat amb els premis de la Pau de la Fira de Frankfurt (2004), Grinzane Cavour (2004), Pablo Neruda (2006) i Jeanette Schocken (2013).