Juan Villoro

(Mèxic, Districte Federal, 24 de setembre de 1956)

Escriptor mexicà.

Estudià sociologia a la Universidad Autónoma de Mèxic i posteriorment fou realitzador i presentador del programa de ràdio ‘El lado oscuro de la luna’ (1977-81) i agregat cultural a l’ambaixada de Mèxic a Berlín de l’antiga República Democràtica Alemanya (1981-84). Posteriorment col·laborà en publicacions diverses, i impartí cursos de literatura i escriptura creativa a l’Instituto Nacional de Bellas Artes i la Universidad Nacional Autónoma. És autor, entre d’altres, de les narracions La noche navegable (1980), Albercas (1985), La casa pierde (1999, premi Xavier Villaurrutia) i Los culpables (2007), de les novel·les El disparo de argón (1991), Materia dispuesta (1997), El testigo (2004, premi Herralde de novel·la) i Llamadas de Ámsterdam (2007), i d’assaigs i cròniques com ara Tiempo transcurrido (1986), Efectos personales (2000 premi Mazatlán 2001) i Dios es redondo (2006, premi Vázquez Montalbán de periodisme en la modalitat d’esport), a més de relats per a infants ( El profesor Zíper y la fabulosa guitarra eléctrica, premi de l’International Board on Books for the Young, 1992). Ha estat professor de la Universitat Autónoma de Madrid, de la Pompeu Fabra de Barcelona i de la de Yale. És també autor de traduccions de G. Greene, Truman Capote i Arthur Schnitzler, entre d’altres. El 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona de periodisme per l’article Descubiertas 3.000 fotos de Capa de la guerra civil, publicat en el diari El Periódico (gener de 2008).