Estudià enginyeria elèctrica a l’Institut Politècnic de Kujbyšev (actual Samara, aleshores capital de la República Socialista Federativa Soviètica del Kirguizistan), i després d’uns quants anys a l’exèrcit soviètic, el 1979 retornà al Kirguizistan i treballà en una planta elèctrica. Inicià la carrera política el 1990, en plena descomposició de l’URSS, quan fou elegit primer secretari d’una localitat de l’oblast de Jalal-Abad, de la qual fou nomenat governador, ja dins el nou estat independent del Kirguizistan. L’any 1997 fou ascendit a governador de la regió d’Issyk-Kul, i el 2001 fou elegit primer ministre, però la violenta repressió d’una manifestació de l’oposició comportà la seva dimissió al març del 2002. La revolta del 2005 que posà fi al règim d’Askar Akajev el situà a la presidència, però la continuació de la corrupció, la repressió i la pobresa comportaren l’esclat de revoltes a les quals respongué amb un canvi constitucional que reforçava els seus poders, aprovat en referèndum (octubre del 2007), al qual seguiren eleccions legislatives al desembre que el seu partit, Ak Zhol, guanyà àmpliament. Ambdues consultes foren qualificades de frau total pels observadors internacionals. Posteriorment, intensificà la repressió sobre l’oposició mitjançant assassinats i empresonaments. El 2009 pressionà els EUA per a renovar el contracte d’arrendament sobre la base militar de Manas (de vital importància en les operacions a l’Afganistan), el qual augmentà molt substancialment. A l’abril del 2010 fou enderrocat per una revolta popular. Refugiat a Bielorússia, al febrer del 2013 un tribunal del Kirguizistan el condemnà en absència a 24 anys de presó per abús de poder.