El 1951 es doctorà a la Universitat de Harvard. En 1948-53 treballà en el pla Marshall. Fou professor de les universitats de Yale (1953-58) i a la John F. Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard (1958-1990). Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i el 1991 fou president de l’American Economic Association. El 2005 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert Aumann, per la seva contribució a la teoria dels jocs, especialment a partir de la publicació de The Strategy of Conflict (1960), en la qual mostra com, en un conflicte, la capacitat de represàlia i la incertesa d’aquesta té més opcions d’èxit que la capacitat defensiva o la represàlia previsible. Aplicà aquests i altres conceptes a diversos tipus de situacions conflictives, com ara la cursa d’armament durant la guerra freda, la política medioambiental, la segregació racial, les campanyes antitabac, el crim organitzat o el terrorisme.
Altres publicacions són Arms and Influence (1976), Thinking Through the Energy Problem (1979), Incentives for Environmental Protection (1983), Choice and Consequence (1985), Strategy and Arms Control (1986), Bargaining, Communication and Limited War (1993), etc.