Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970. Fou reelegit el 1977. Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42.000 espectadors. Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món (1982), remodelà tot el recinte. Creà els trofeus Ciutat de Barcelona (1973) i Nostra Catalunya (1975), promogué la celebració del 75è aniversari del club amb el lema “L’Espanyol, un club català de futbol” i feu possible l’himne del club, abans de deixar el càrrec el 1982 per motius de salut. En l’aspecte esportiu consolidà la posició de l’equip a primera divisió i centrà els esforços en el futbol en detriment de les altres seccions, amb fitxatges com ara el xilè Carlos Caszely i el danès John Lauridsen, cosa que resultà en l’etapa més brillant del primer equip, el qual es classificà dues vegades per a la Copa de la UEFA (1973-74 i 1976-77) en assolir un tercer i un quart lloc a la Lliga, respectivament.
També fou campió d’Espanya de tir amb pistola. Rebé la Gran Creu del mèrit civil.