Són metalls pesants tots els elements amb una densitat igual o superior a 5 g/m³ en la seva forma elemental i amb un nombre atòmic superior a 20, excloent-ne els metalls alcalins i alcalins-terris. La seva presència a l’escorça terrestre és inferior al 0,1%. Tot i que alguns metalls pesants, com ara el zinc, el coure i el ferro, són essencials per als organismes vius, n'hi ha d’altres com el mercuri, el plom, l’arsènic, el tal·li, el crom o el cadmi que són tòxics. En tot cas, concentracions elevades de metalls pesants, tant essencials com tòxics, són altament perjudicials per als éssers vius. Els efectes tòxics en l’organisme inclouen autoimmunitat, càncer, anèmia, lesions renals i hepàtiques, trastorns neurològics, efectes teratogènics i mort, en cas d’intoxicació aguda. L’exposició perllongada a dosis baixes té també efectes molt perjudicials per a la salut, ja que l’organisme no disposa de sistemes per a defensar-se d’aquests elements, malgrat que s’han descrit unes proteïnes, les metal·lotioneïnes, que protegeixen dels seus efectes tòxics. Aquests metalls són molt utilitzats industrialment i generen una gran quantitat de residus. L’addició de metalls al sòl per contaminació antròpica comporta uns 500 Mkg anuals, dels quals tres quartes parts provenen de l’ús de combustibles fòssils. La contaminació per metalls pesants en els ecosistemes és difícil de resoldre, ja que tenen una elevada persistència i no són fàcilment neutralitzables; cal utilitzar plantes hiperacumuladores per a netejar el medi mitjançant la fitoextracció. Aquest mètode fou emprat per a resoldre la contaminació al parc de Doñana després dels abocaments de contaminants rics en metalls pesants que es produí (1998) a Aznalcóllar.
m
Ecologia