La primera resolució internacional a favor de protegir el medi marí s’establí l’any 1962 durant la I Conferència Mundial de Parcs Nacionals de Seattle (EUA). No fou, però, fins el 1987, durant el IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrà a Colorado Springs (EUA), que hom acordà la definició del terme àrea marina protegida i s’establiren les bases de la conservació del medi marí. Amb independència d’aquests procediments, la primera àrea marina protegida al món fou el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida (EUA), el 1935 i, a Europa, el Parc Nacional Marítim-Terrestre de Port-Cros (França), l’any 1963. Als Països Catalans el medi marí té una gran importància geogràfica, econòmica i ecològica. L’establiment l’any 1986 de la reserva pesquera de Tabarca obrí la protecció dels espais marins singulars. Fins a la data s’han declarat als Països Catalans les reserves marines següents: el parc natural dels Columbrets (1988), la reserva marina de les Illes Medes (1990), el parc nacional de l’Arxipèlag de Cabrera (1991), la reserva pesquera del Cap de Sant Antoni (1993), la reserva pesquera de Ses Negres (1993), la reserva natural de Ses Salines d’Eivissa, les Illes des Freus i les Salines de Formentera (1995), el parc natural del Cap de Creus (1998) i les reserves pesqueres de Menorca, la de S'Arenal Regana i la de la Masia Blanca, les tres darreres declarades l’any 1999.
f
Geografia