L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor. Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge. La concentració a la sang de substàncies nitrogenades com aminoàcids i proteïnes, presents en abundància en la circulació portal, per damunt d’un valor crític és tòxica per al sistema nerviós central. Els canvis histològics que provoca estan dominats per una proliferació d’astrocitomes i una síndrome neurològica diversa amb trastorns de la personalitat caracteritzats per canvis d’humor injustificables, trastorns de la son, reducció de les capacitats inteŀlectuals i desorientació tempoespacial que evoluciona cap a la demència; també provoca un tremolor característic de les mans en fer la flexió i l’extensió (anomenat flapping), trastorns de la coordinació motora, etc. La seva evolució porta al coma. Factors precipitants o que poden ocasionar una exacerbació són el restrenyiment, que afavoreix l’absorció de productes nitrogenats, una ingesta massa abundant de proteïnes o l’ús de sedants i diürètics. L’aparició d’una encefalopatia hepàtica és un indicador de cirrosi hepàtica avançada i implica un mal pronòstic. Es recomana una dieta pobra en proteïnes i l’ús de laxants.
f
Medicina