i Paco Azorín | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paco Azorín

Paco Azorín
© David Ruano
teatre teat
Escenògraf i director d’escena.
Iecla, Múrcia, 2 de novembre de 1974

Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1992-96), aviat començà a treballar per a alguns dels directors més importants del país. En els seus primers treballs ja mostrà una gran capacitat per a copsar el missatge de les obres i dels directors d’escena i reflectir-lo en els escenaris, amb una gran economia de mitjans. Alhora, les seves escenografies han demostrat una gran adaptabilitat a diferents espais, dels quals extreu els principals avantatges.

Dels seus muntatges cal esmentar, entre molts altres treballs, les obres Misery (1998), de S. King, dirigida per David Plana; ¡Ay, Carmela! (2000) i Electra (2003), de J. Sanchis Sinisterra i L’idiota (2005), de Zéno Bianu, dirigides per Antonio Simón; The Diary of One Who Disappeared (2004), de L. Janáček; Genova 01 (2004), de F. Paradivin; Lear (2003), d’E. Bond; L’enemic del poble (2002), de Henrik Ibsen; Sopa de pollo con cebada (2004), d’Arnold Wesker; Te doy mis ojos (2009), d’Icíar Bollaín; L’auca del senyor Esteve (2010), de Santiago Rusiñol; Prometeu (2010), d’Èsquil, en una versió de Heiner Müller i Conte d’hivern (2011), de W. Shakespeare, dirigides per Carme Portaceli; Canti della notte (2004), de J. Fosse, dirigida per Beno Mazzone; El mètode Grönholm (2003 i 2010), de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel; Dinamita (2004), d’El Tricicle; Grease (2006), dirigida per Ricard Reguant; Els embolics de Scapin (2007), de Molière, dirigida per Rafel Calatayud; Els nois d’història (2008), d’Allan Benett, dirigida per Josep Maria Pou; Hamlet i La tempestad (2006), de W. Shakespeare; Mòbil (2007), de Sergi Belbel; La casa de Bernarda Alba (2009), de Federico García Lorca; Celebración (2011), de H. Pinter; Blackbird (2011), de D. Harrower; Quitt (2012) i Els feréstecs (2013), de C. Goldoni, dirigides per Lluís Pasqual; Els baixos fons (2012), de M. Gorki; Nadie verá este vídeo (2012), de M. Crimp; Las dos bandoleras (2014), de Lope de Vega; El President (2014), de T. Bernhard; Krum (2014), de H. Levin; Només són dones (2015), de C. Domingo i Troyanas (2017), d’Eurípides, dirigides per Carme Portaceli; Sí, ministre (2013), d’A. Jay i J. Lynn, i L’última trobada (2014), de Sándor Márai, dirigides per Abel Folk, i El veneno del teatro (2012), de Rodolf Sirera, Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano (2015), de Mario Gas i Calígula (2017), d’Albert Camus, dirigides per Mario Gas.

Ha dirigit també les obres teatrals Hamlet, el dia dels assassinats, de Bernard-Marie Koltès (2007), Julio César, de W. Shakespeare (2013), Escuadra hacia la muerte (2016), d’Alfonso Sastre i Melodrama, de Richard Strauss (2017). Cal esmentar també el vessants de director i escenògraf d’òpera i sarsuela. Com a director hom pot esmentar, entre d’altres, Con los pies en la luna (2009) i María Moliner (2016), d’Antoni Parera Fons; La voix humaine (2014), de François Poulenc; Tosca (2015), de Giacomo Puccini, i Maruxa (2017), d’Amadeu Vives. Com a escenògraf ha intervingut en The Rape of Lucretia (2004), de Benjamin Britten; La Gran Vía (2006), de Federico Chueca; Il prigioniero (2008), de Luigi Dallapiccola; Manon Lescaut (2010), de Giacomo Puccini; Jerusalem (2016), de Giuseppe Verdi, i Turandot (2017), de Giacomo Puccini, entre una quinzena de produccions, a les quals cal afegir també d’altres en el camp de la dansa i el musical.

L’any 2003 fundà el Festival Shakespeare a Santa Susanna, i en fou el director durant les quatre primeres edicions (2003-06). Des de l’any 2007 imparteix classes d’escenografia a l’Institut del Teatre i diversos màsters arreu del món. Té també una àmplia activitat com a director artístic d’actes privats i d’institucions públiques.

Ha rebut nombrosos premis com a escenògraf, entre els quals destaquen el premi Butaca 2004, per Lear; el premi Crítica Serra d’Or (2004); el premi Públics de Tarragona 2006, per El mètode Ghönholm; els premis Josep Solbes i de la Generalitat Valenciana 2005, per Sopa de pollo con cebada; el premi de la Generalitat Valenciana 2008, per Els embolics de Scapin; els premis de l’Asociación de Directores de Escena de España 2009 i Butaca 2009, per La casa de Bernarda Alba i el Premio Ceres 2013, per El veneno del teatro i El lindo Don Diego.

Col·laboració: 
EdM
Data de revisió: 
2018-03-14
Llegir més...