i Paco Azorín | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paco Azorín

Paco Azorín
© David Ruano
teatre teat
Escenògraf.
Iecla, Múrcia, 1974

Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1992-96), ràpidament començà a treballar per a alguns dels directors més importants del país. En els seus primers treballs ja demostrà una gran capacitat per a copsar  el missatge de les obres i dels directors d’escena i reflectir-lo en els escenaris, amb una gran economia de mitjans. Alhora, les seves escenografies han demostrat una gran adaptabilitat a diferents espais, dels quals extreu els principals avantatges.

Dels seus muntatges cal esmentar, entre molts altres treballs, Misery (1998), de S. King, dirigida per David Plana; ¡Ay, Carmela! (2000) i Electra (2003), de J. Sanchís i Sinisterra, i L’idiota (2005), de Zéno Bianu, dirigides per Antonio Simón; The Diary of One Who Disappeared (2004), de L. Janáček, Genova 01 (2004), de F. Paradivin, Lear (2003), d’E. Bond,  L’enemic del poble (2002), de Henrik Ibsen, Sopa de pollo con cebada (2004), d’Arnold Wesker,  Te doy mis ojos (2009), d’Icíar Bollaín,  L’auca del senyor Esteve (2010), de Santiago Rusiñol, Prometeu (2010), d’Èsquil, en una versió de Heiner Müller,  Conte d’hivern (2011), de W. Shakespeare, dirigides per Carme Portaceli; Canti della notte (2004), de J. Fosse, dirigida per Beno Mazzone;  El mètode Grönholm (2003 i 2010), de J. Galceran, dirigida per Sergi Belbel; Dinamita (2004), El Tricicle; Grease (2006), dirigida per Ricard Reguant; Els embolics de Scapin (2007), de Molière, dirigida per Rafel Calatayud;  Els nois d’història (2008), d’Allan Benett, dirigida per Josep Maria Pou;  Hamlet i La Tempesta (2006), de W. Shakespeare, Mobil (2007), de Sergi Belbel, La casa de Bernarda Alba (2009), de Federico García Lorca, i Celebración (2011), de H. Pinter, dirigides per Lluís Pasqual.

L’any 2003 fundà el Festival Shakespeare a Santa Sussana, i en fou el director durant les quatre primeres edicions (2003-06). Des de l’any 2007 imparteix classes d’escenografia a l’Institut del Teatre i diversos màsters arreu del món. Té també una àmplia activitat com a director artístic d’actes privats i d’institucions públiques.

Ha rebut nombrosos premis com a escenògraf, entre els quals destaquen els premis de l’Asociación de Directores de Escena de España 2009 i Butaca 2009 per La casa de Bernarda Alba ; el premi de la Generalitat Valenciana 2008 per Els embolics de Scapin ; el premi Públics de Tarragona 2006 per El mètode Ghönholm ; els premis Josep Solbes i de la Generalitat Valenciana 2005 per Sopa de pollo con cebada ; el premi Butaca 2004 per Lear, i el premi de la Crítica Serra d’Or.

Col·laboració: 
EdM
Llegir més...