Vinculat a la ciutat de Terrassa on arribà de jove per estudiar enginyeria tèxtil, Alfons Sala Argemí li sufragà els estudis a l’Escola Industrial de Terrassa. Durant la Segona República féu costat a l’oposició monarquicoalfonsina. Es convertí en un dels màxims experts en hidrocarburs durant la dictadura de Primo de Rivera —fou nomenat sotsdirector de CAMPSA i director general de CEPSA als anys trenta—. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola passà a la zona dominada pels sollevats i ingressà a la Falange Española (1936), accedint a la Comisión de Industria y Comercio de la Junta de Defensa Nacional i la Junta Tècnica de l’Estat. El 1939 fou designat cap de la secció Política Social de la Delegación Nacional de Sindicatos i el 1940, membre de la Prefectura Política de FET-JONS i cap provincial del partit a Barcelona. En 1940-45 fou ministre d’economia i comerç, i esdevingué l’interlocutor que canalitzà les reivindicacions dels industrials terrassencs amb la creació, el 1944, del Consorcio de Industriales Textiles de Algodoneros (CITA), que tenia com a objectiu principal garantir les importacions de cotó durant la Segona Guerra Mundial i la política autàrquica. Posteriorment, continuà com a procurador en corts fins a la seva mort.