Començà desenvolupant un aparell per a treballs agrícoles, l’EMB-200 Ipanema, el qual realitzà el primer vol el 30 de juliol de 1970. Aquest mateix any inicià la producció, amb llicència de la firma italiana Aermacchi, del model de reactor militar d’escola MB 326 GB, per a la Força Aèria Brasilera (FAB), sota la denominació EMB AT-26 Xavante. En produí 182 unitats, una part de les quals s’exportaren a Paraguai i Togo. El 1974 inicià la producció, amb llicència de la Piper Aircraft Corporation, de diversos models de monomotors i bimotors lleugers. Paral·lelament, el 1972 lliurà el primer avió turbohèlix de transport lleuger polivalent, l’EMB-110, construït en versió civil i militar, al qual seguí l’EMB-121 Xingu, de dimensions més reduïdes. El 1979 l’empresa passà a denominar-se Embraer Aircraft Corporation, i l’any següent produí el biplaça en tàndem monoturbohèlix d’entrenament militar per a la FAB. Aquest mateix any Indústria Aeronàutica Nevia s’adherí a Embraer. El 1983 posà al mercat l’última versió de l’EMB-110, l’EMB-121, amb capacitat per a 30 passatgers, que encara es produeix. A partir d’aquí començà una nova etapa de col·laboracions: juntament amb Itàlia, el 1985 posà al mercat l’avió tàctic AMX, produït per a la FAB. El 1995 l’empresa s’introduí en un nou segment del mercat d’avions de transport amb el primer vol regional d’un reactor, l’ERJ-145, amb capacitat per a 50 passatgers; seguiren l’ERJ-135, de 37 places, i l’ERJ-140,
amb capacitat per a 44 places. El 2001 féu el primer vol el reactor per a executius Legacy, derivat de la sèrie ERJ. A l’octubre del 2001 llançà al mercat el primer d’una nova sèrie d’avions de transport, l’EMB-170, amb una capacitat de 70 places, que tot i seguir essent un bimotor, porta els propulsors a l’ala i no pas a la cua; el 2003 s’envolà l’EMB-175, amb capacitat per a 78 passatgers, i el 2004, l’EMB 190, amb capacitat per a 98 passatgers, i l’EMB-195, amb capacitat per a 108 passatgers. Actualment la firma brasilera té plantes de producció a la Xina i als EUA.