Estudià filosofia i lletres, i exercí la docència com a catedràtic de castellà a la Universitat de Strathclyde de Glasgow, ciutat on s’establí l’any 1964. Fundà, amb Alfonso Sastre i Alfonso Paso, la companyia de teatre Arte Nuevo (1945). Però en el vessant de creador es dedica gairebé exclusivament al conte, gènere en el qual destacà per la sobrietat, la precisió i el realisme.
Publicà, entre d’altres, els reculls Cuentos con algún amor (1954), Cuentos de verdad (1965, premi de la Crítica), Ejemplario (1979), Entre paréntesis (1988), Documento nacional (1997) i Contrasombras (1998). És també autor d’una única novel·la, Autobiografia (1986), de narracions per a infants i assaigs literaris. El 2004 aplegà tota la seva narrativa curta a Escritura y verdad. Cuentos completos. Posteriorment publicà encara les memòries El cuento de siempre acabar (2009) i el recull Antes del futuro imperfecto (2010).