Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèl·lits destinats a altres missions. Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment. A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció. Posteriorment, les observacions amb nous satèl·lits i el desenvolupament de models teòrics han permès relacionar els GRB amb forats negres supermassius i explosions de supernoves en galàxies llunyanes. La gran distància en què es produeixen fa suposar que les GRB siguin fenòmens en què s’allibera una immensa quantitat d’energia, comparable a la que emetria el Sol si tota la seva massa es transformés en energia en tan sols unes dècimes de segon. La durada típica d’una explosió de raigs γ està compresa entre alguns mil·lisegons i uns quants minuts. Actualment es detecta una mitjana d’un GRB al dia, distribuïts uniformement per tot el cel, la qual cosa reforça la hipòtesi del seu origen extragalàctic.
f
Astronomia
Explosió de raigs gamma
© Corel