Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, col·laborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant. Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària. La seva primera novel·la, El Mercurio (1967), anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz (1970), El pasajero de Ultramar (1976) i La noche en casa (1977). Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa evolucionà cap a un existencialisme reflexiu sobre la condició humana en obres com El río de la Luna (1981), La mirada (1987), La tierra prometida (1991), El sentimiento (1995) i Un peso en el mundo (1999); amb un tomb, els darrers anys, cap a la novel·la policíaca a No acosen al asesino (2001) i La muerte viene de lejos (2004).