Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric. El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties. Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica. El tractament antibiòtic, a més, no exclou un tractament específic (farmacològic o quirúrgic) de cada malaltia. Els antibiòtics que han mostrat més eficàcia són: amoxicil·lina, macròlids, metroinidazol i tetraciclines. El tractament dura de set a deu dies, i un cop finalitzat cal comprovar l’erradicació del bacteri de la mucosa gàstrica i, si cal, repetir la pauta d’antibiòtics o bé aplicar-ne una altra.
m
Medicina