Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual. Els seus primers treballs (Spatial Analisis in Archaeology, 1976, amb C.Orton; Simulation Studies in Archaeology, 1978) tenen un caràcter netament processual. Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica. És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha propugnat l’anàlisi contextual com a mètode per a assolir una comprensió progressivament més acurada dels significats de les estructures simbòliques de la cultura material. Ha encapçalat el Southern Fenlands Archaeological Project i en l’actualitat dirigeix les noves excavacions al jaciment de Çatal Hüyük (Turquia), una de les estacions neolítiques més importants de la Mediterrània oriental. Entre les seves nombroses publicacions, cal destacar Symbols in action. Ethnoarchaeological studies of material culture (1982), Reading the Past. Current approaches to interpretation in archaeology (1986), Theory and practice in archaeology (1992), The archaeological process. An introduction (1999) i Archaeology beyond dialogue (2004), a més de l’edició de diversos volums sobre teoria de l’arqueologia i monografies d’excavació.