La realització de manera sistemàtica d’exploracions abdominals mitjançant tècniques d’imatge (ecografia, TAC, ressonància magnètica nuclear) per a l’estudi de diversos quadres clínics comporta la troballa casual de lesions suprarenals no sospitades. El problema que es planteja és determinar la naturalesa d’aquestes lesions i la seva transcendència. Prop del 90% dels incidentalomes són benignes i corresponen a adenomes suprarenals, mielolipomes, quists, etc que no necessiten cap tractament. En qualsevol cas, la possibilitat de l’existència d’un carcinoma o de lesions benignes susceptibles de generar un excés de secreció hormonal obliga a l’estudi de la troballa. Lesions petites amb semiologia de benignitat a la prova d’imatge es poden considerar benignes d’entrada, però si es tracta d’un tumor que arriba als sis centímetres cal descartar l’existència d’un carcinoma amb altres proves: la gammagrafia suprarenal aporta dades morfològiques més específiques i l’anàlisi de les concentracions hormonals al plasma i l’orina dóna informació de la possible activitat hormonal de la lesió.
m
Medicina