Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen (Sleeper, 1973; Interiors, 1978). Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman (1981). El drama adolescent St. Elmo’s Fire (1985) posà de manifest una de les característiques de la seva obra: la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació. Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents: el terror (The Lost Boys, 1987; Flatliners, 1990; The Number 23, 2007; Town Creek, 2009), la comèdia romàntica (Cousins, 1989), el melodrama (Dying Young, 1991), el thriller urbà (Falling Down, 1993; 8 MM, 1999; Phone Booth, 2002; Twelve, 2010; Trespass, 2011), la intriga judicial i política (The Client, 1994; A Time to Kill, 1996; Veronique Guerin, 2003, premi a la Solidaritat del Festival de Sant Sebastià), els superherois (Batman Forever, 1995; Batman & Robin, 1997), el bèl·lic (Tigerland, 2000) i el musical (The Phantom of the Opera, 2004). L’any 2004 rebé el premi honorífic Màquina del Temps del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.