És un element artificial que no es troba a la natura i s’obtingué per primera vegada l’any 2000, per la col·laboració d’investigadors de l’Institut Conjunt per a la Recerca Nuclear de Dubna (Rússia) i el Laboratori Nacional Lawrence de Livermore (Califòrnia), dirigits per Ken Moody i Yuri Oganessian. Se sintetitzà per bombardeig d’àtoms de 248Cf amb àtoms de 48Ca. Se n'han aconseguit quantitats molt petites, per la qual cosa les seves propietats físiques i químiques només es poden deduir a partir de la seva localització en la taula periòdica. Hom creu que deu ésser un sòlid metàl·lic a temperatura ambient. S'han sintetitzat dos isòtops de l’ununhexi: el 290Uuh i el 292Uuh, aquest més estable, amb una vida mitjana de 0,05 segons.
El seu nom és en honor del laboratori califromià. Fins el 8 de desembre del 2011 aquest element químic tenia el nom provisional d'ununhexi, amb símbol Uuh.