Criat entre les muntanyes del Berguedà, passà una infància complicada. Treballà a la zona minera de Fígols i, com a militant de la CNT, participà activament en la insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat (1932), motiu pel qual fou empresonat a Manresa i Barcelona. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’integrà a la Columna de Ferro de la 153a Brigada Mixta. Amb la derrota, s’exilià a França, essent reclòs en els camps de Sant Cebrià i Argelers. A partir del 1944 s’incorporà a la Resistència (essent conegut com el capità Raimon Llaugí Pons) distingint-se en el sabotatge de vies de comunicació i en l’alliberament de poblacions austríaques.
Amb l’alliberament de França, passà a l’altra banda dels Pirineus i s’uní als maquis antifranquistes. Conduí els grups que actuaven a Barcelona i les accions de sabotatge a la xarxa elèctrica i vies de tren a les comarques prepirinenques de la província. Morí en una emboscada de la guàrdia civil quan tornava de fer caure unes torres d’alta tensió a Rajadell. Fou el darrer maqui català.