A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Col·lectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles (1979), Entre pa enlluït (1984) a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi (1985) a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel (1985) als festivals de Navarra. Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant-se en els envasos i els embolcalls del menjar en conserva. Plasmà aquests nous conceptes escultures en ferro sense volum, com els que exposà a la Sala Vinçon de Barcelona (1990) i a la Sala Tránsito de Madrid (1991). El 1996 l’exposició Àlef, obra en la qual utilitzava la pròpia sang, marcà un nou tombant de la seva obra i creà diverses sèries en les quals integrava pintura i escultura (Contraris, 1995; Navegants, 1995-97; Logos, 2001; Nautes, 2006). Participà a Art 14'83 CIAC a Basilea, en l’exposició col·lectiva “Capitals del disseny”, realitzada al Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou (París, 1992), al pavelló d’Espanya per a la Expo de Sevilla (1992). El 1994 guanyà el premi FAD amb Clástics, intervenció en la remodelació del volcà Croscat a Olot.