psicologia humanista

f
Psicologia

Escola de la psicologia que des dels anys quaranta integrà el pensament dels clàssics nord-americans (W.James) amb l’avantguarda científica europea i la filosofia existencialista, i la dècada del 1960 es presentà com a tercera força alternativa a la psicoanàlisi i a la psicologia conductista.

Es basa en una epistemologia fenomenològica basada en els principis següents: integració dels components humans —especialment de la corporalitat i la dimensió relacional—, comprensió conscient dels actes, llibertat per escollir, decidir i crear, capacitat d’estimar i autorealització o sentit orientat de la vida. Alguns autors destacats en foren Rogers, Maslow, Ch.Bühler, G. Allport i Bugental. De l’escola n'han sortit algunes teories, com ara la psicologia centrada en la persona (C.Rogers), la psicoteràpia Gestalt (F.Perls), l’anàlisi transaccional (E.Berne) o la psicologia transpersonal.