Sebastián Piñera Echenique

(Santiago, 1 de desembre de 1949 — llac Ranco, Los Ríos, 6 de febrer de 2024)

Sebastián Piñera Echenique

© Moncloa

Polític i empresari xilè.

Es graduà el 1971 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i el 1973-75 amplià estudis a la Universitat de Harvard. Posteriorment inicià una carrera empresarial en sectors diversos (construcció, turisme, banca, línies aèries, telecomunicacions), que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Amèrica Llatina: fou, entre d’altres, impulsor de les targetes de crèdit a Xile a través de la societat Bancard, de la qual es convertí en el principal soci des de mitjan anys vuitanta, i president de la companyia aèria LAN (1994-2007), al capdavant de la qual protagonitzà una important expansió a l’Amèrica Llatina. Fou també consultor del Banc Mundial i del Banc Interamericà de Desenvolupament (1974-76) i economista de la Comisión Económica para América Latina (CEPAL), entre altres organismes. Del 1971 al 1990 fou professor d’economia a la Pontifícia Universitat Catòlica.

Actiu valedor del vot contrari a la continuïtat d’Augusto Pinochet en el referèndum del 1988, fou senador del 1990 al 1998 pel partit de centredreta Renovación Nacional, que presidí en 2001-04. Candidat presidencial el desembre del 2005 al capdavant de la Alianza por Chile, fou derrotat per la socialista Michelle Bachelet. Novament candidat, el gener del 2010 guanyà en segona volta la presidència amb el suport de la Coalición por el Cambio, enfrontat a l’oficialista Eduardo Frei Ruiz-Tagle. Dos mesos més tard accedí al càrrec. El desembre del 2011 esdevingué el primer president de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) amb caràcter temporal, organització de cooperació llatinoamericana fundada aquest mateix mes. Després de les eleccions del desembre del 2013 es retirà a causa de la clàusula constitucional que prohibia dos mandats consecutius, i fou succeït per Bachelet. Retornà a la presidència de Xile l’11 de març de 2018, després de guanyar les eleccions del desembre de l’any anterior, i ocupà el càrrec fins l’11 de març de 2022, quan assumí la presidència Gabriel Boric, líder de la coalició d’esquerres Frente Amplio. Morí en un accident aeri quan l’helicòpter que pilotava caigué al llac Ranco.