Eduard Pons i Prades

(Barcelona, 1920 — Barcelona, 28 de maig de 2007)

Escriptor i historiador.

Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys. Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona (1938). Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis. Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya (1946), però pogué escapar-se. S'instal·là a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya. Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i col·laborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘Història 16’, ‘Nova Historia’, ‘El Correo Catalán’, ‘El Periódico’, ‘Diari de Barcelona’, ‘El Dia de Granada’ i ‘El Correu d’Andalusia”. Escrigué en les revistes “Ínsula”, “Papers de Sor Armadans”, “Lletres” i “Índex d’Arts”, i féu de guionista en curtmetratges espanyols i francesos. És autor deLa venganza,Los que sí hicimos la guerra,Un soldado de la República,Guerrillas españolas (1936-1960),Españoles en los maquis franceses. Años de muerte y de esperanza —amb Agustí Centelles—,Crónica negra de la transición española 1976-1985,Las guerras de los niños republicanos 1936-1995 iRepublicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial, entre d’altres.