Alimentat per les aigües de l'Ebre, té una superfície de 320 ha, una capacitat d'11 hm3 i una longitud de 400 m, i l’altura de la presa és de 26 m. Fou inaugurat el 1948. El vessament continuat de residus per la indústria química al llarg de més de cent anys (entre altres, metalls pesants com el mercuri, organoclorats com el DDT i radionúclids) ha donat lloc a una acumulació de llots tòxics al llit de l'Ebre i posteriorment al fons del pantà (unes 750 tones de fang, poc més de la meitat de les quals són residus tòxics), que representa un greu perill de contaminació incontrolable al curs inferior de l’Ebre.
Al principi dels anys noranta la Generalitat realitzà un estudi on es posaven de manifest nivells anormalment alts de contaminació i el 2004 el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) determinà la magnitud del problema. No fou fins gairebé una dècada més tard, després de nombrosos debats i negociacions, que hom adoptà una decisió quant al mètode de descontaminació, consistent en l’aïllament dels residus amb la construcció d’un mur que n’evitava el contacte amb el curs del riu.
Ercros (antiga Erkimia), l’empresa responsable de la major part dels vessaments des que el 1897 instal·là fàbriques al municipi, construí una planta de tractament de residus per tal de classificar-los i confinar-los a un abocador del mateix terme de Flix. Els treballs de descontaminació s’iniciaren al març del 2013, i per la seva magnitud i aspectes innovadors han merescut l’atenció internacional.