La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí. Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra; el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari. El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal. El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies. Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe. Entre el 1949 i el 1957 s’hi establí una comunitat de caputxins que abandonà el santuari per manca de carretera. Aquesta fou construïda posteriorment.
Interior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
El santuari és romànic tardà, de bon carreu llis i cobert amb volta. La imatge fou renovada al s. XVI i és de marbre de Beuda. Històricament, la muntanya fou coneguda amb el nom de Sant Llorenç del Munt, pel cenobi que hi ha al peu. El 2008 hom hi inaugurà una escultura dedicada a Jacint Verdaguer - el qual feu freqüents estades al santuari - obra de l’escultor Joan Ferrés, per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.