L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània.
Història del port de Barcelona
Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc; els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església (Santa Maria de Port). Tanmateix, aquest port fou reblert per la sorra del Llobregat. Paral·lelament, a llevant de Montjuïc la línia de costa presentava petites badies aptes per al desembarcament, que s’anaren convertint en llacunes i després en terra ferma, mentre la costa prenia forma recta. El 1438, un permís reial donà inici a la construcció d’un port amb dret a cobrar ancoratge. Destruïdes les primeres obres pels temporals, foren refetes amb un espigó des de la Torre Nova fins a l’illa de Maians, segons els plans d’un enginyer anomenat Estasí Alexandrino (1477). El 1484 hom començà la continuació de l’espigó, però les obres no foren represes fins el 1590, gràcies a la prosperitat que ocasionà el pas de Barcelona cap a Gènova de l’argent americà; hom començà també la prolongació del moll perpendicular a la costa, amb nova direcció, que evità la invasió de la sorra acumulada pels vents del nord-est. A causa dels temporals, el 1606 s’interrompé l’ampliació del port, que no fou represa fins el 1679: hom allargà l’escullera (1687), que, des de mitjan segle XVII, hom continuà cap al sud (1751). El 1816 foren iniciades les obres d’un moll nou, prolongació del dic de llevant; el 1829 hom emprengué el dragatge a fons del port i el 1857 era iniciada una prolongació de l’escullera. El 1869 fou constituïda la Junta d’Obres del Port, que sofrí diverses modificacions, segons els canvis polítics. Del 1870 al 1926 el port adquirí l’estructura actual.
El port de Barcelona actualment. Importància comercial al segle XX
El 1978 el port de Barcelona accedia a l’autonomia de funcionament i de gestió; aquesta autonomia fou ampliada mitjançant les lleis de 1992 i 1997. Paral·lelament a aquesta evolució, el port prosseguí els plans d’ampliació dels anys seixanta.
Interior de l’Aquari de Barcelona
© C.I.C - Moià
Al sector tradicional, el Moll de la Fusta fou obert als ciutadans, amb la resta del Port Vell dedicat a la navegació esportiva, l’oci i l’esplai, amb el complex Maremàgnum i un innovador aquari com a atraccions més destacables. La resta dels molls (del Dipòsit, de la Barceloneta, del Rellotge, dels Pescadors, de Balears, Nou, de Catalunya, Occidental, de Llevant, de Costa, de Ponent, de Sant Beltran, de Barcelona i de les Drassanes) resten operatius, a més dels molls de nova construcció del Contradic i Adossat, per a càrrega comercial general, juntament amb els molls Sud 1 i 2, un pantalà per a petroli, Álvarez de la Campa per a líquids, Lepant, Evarist Fernàndez i Príncep d’Espanya per a contenidors i el moll d’Inflamables per a la recepció del gas natural liquat del nord d’Àfrica. Posteriorment a aquests canvis, el port projectava per al primer decenni del s. XXI l’ampliació vers el delta del Llobregat, la qual cosa implicava el desviament del riu. El 1997 el port tenia un perímetre de 20,5 km, que acollien 7.385 vaixells de 93.684.119 tones de registre brut en total; aquests vaixells transportaren 509.944 passatgers i 24.887.326 tones de mercaderies en orri (sòlides i líquides) i mercaderies diverses; el port és marcadament importador (per bé que molt menys que d’altres, com el de Tarragona), sobretot pel pes de les mercaderies en orri líquides, especialment el gas liquat procedent de l’exterior i les gasolines i els petrolis provinents d’altres ports espanyols. L’exportació, en canvi, és predominantment de ciment i de mercaderies vàries. Al principi del segle XX, el tràfic de mercaderies no arribava als dos milions de tones, i entre el 1907 i el 1927 la xifra es mantingué entorn dels dos o tres milions. D’aleshores ençà el tràfic augmentà fins que s’experimentaren les conseqüències de la crisi dels anys trenta, que enllaçaren amb les de la guerra d’Espanya i la depressió posterior amb l’autarquia i el blocatge internacional.
Ampliació del port de Barcelona, al sector del delta del Llobregat
© Lluís Prats
Les 3.798.000 tones del 1930 no foren sobrepassades fins el 1961, que s’assoliren 3.839.000 tones. Durant la dècada dels seixanta la xifra es doblà, i ho tornà a fer en 1976-77 per causa de l’augment de la producció de petroli; d’aleshores ençà l’augment ha estat enregistrat, sobretot en mercaderies en orri sòlides.