En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions.
La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina.
Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII. El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de Sentmenat. Al segle XIII es tornava a trobar sota el domini immediat de la casa reial, que, després d’algunes petites vendes o empenyoraments transitoris, l’arrendà definitivament al conseller reial Pere de Planella el 1375. El 1643 el rei Felip IV de Castella el cedí temporalment a Jacint Sala i de Cervera, el qual creà baró de Granera, però tot seguit retornà als Planella, comtes de Llar i barons de Granera, que hem trobat residents a Castellterçol al segle XVII. Per aliança i successió passà als Vilallonga, que encara s’intitulen marquesos de Castellterçol i barons de Granera.