L’edifici
Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII. Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m. Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats. Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals. Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre.
La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic. A l’est destaca un mur impressionant, datat del segle XIV, acabat amb merlets i espitlleres rodones, que formava part d’un clos sobirà.
La història
Inicialment anomenat de Sant Esteve, els dominis del castell eren situats a la marca del comtat de Barcelona i arribaven al mar. S’esmenta per primera vegada l’any 977, quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat, i d’aquest va passar als seus descendents. El 1076 Rotland Bernat va vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I. Des del segle XII fins, com a mínim, al segle XIII, els Santmartí van tenir nombrosos drets al terme. Al mateix temps, entre els segles XII i XIV, els Castellet, que van ocupar càrrecs en l’administració reial i van tenir una important intervenció en la conquesta de la Catalunya Nova, van posseir el castell en rerefeu. L’últim membre d’aquest llinatge que va conservar el castell fou Blai de Castellet. Després de passar per diverses famílies, va arribar als Queralt, comtes de Santa Coloma, que el van tenir fins a l’abolició de les senyories al segle XIX, quan ja es trobava en estat ruïnós. Entre els anys 1928 i 1929 el seu propietari, Josep de Peray i March, el va restaurar i refer de forma fantasiosa.