L’edifici
És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars.
L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartel·les en forma de petita voluta.
Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’estructura de la capçalera, oberta a la nau mitjançant un majestuós arc triomfal recolzat sobre magnífiques columnes exemptes de cos cilíndric i base i capitells esculpits.
A l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera que s’allarga fins a l’arc triomfal mitjançant una volta de canó, destaquen les tres absidioles, cobertes també amb volta de quart d’esfera, i dues capelles, amb voltes de canó fetes amb lloses disposades a plec de llibre. Les absidioles tenen finestres d’una esqueixada de mig punt i arcs peraltats que reposen sobre capitells sostinguts per pilastres rectangulars.
A la façana oest, sobre el cos de la porta d’entrada, descansa el mur que resta del campanar quadrat del s. XVIII, que s’adossa a l’antic de cadireta i l’amaga.
El més remarcable de l’església és el treball escultòric concentrat a la portalada i a l’arc triomfal que separa el presbiteri de la nau.
La portalada
Façana de l’església
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
La porta d’entrada s’inscriu dins un cos gairebé quadrat que sobresurt del pla de la façana i la corona una cornisa volada, sostinguda mitjançant mènsules de mitja canya. Té quatre arcs en gradació, tres dels quals de ferradura. Destaquen els dos centrals, que reposen sobre columnes i capitells decorats amb motius vegetals i animals. Els dos capitells interiors tenen decoracions vegetals derivades de models corintis, amb fulles d’acant i rosetes, i els coronen uns àbacs amb lleons afrontats que als angles tenen un cap comú. Els capitells externs mostren decoració vegetal representant pinyes, mentre que a l’àbac trobem unes palmetes que formen continuïtat amb les impostes de la portalada.
Únics en el romànic català i sense paral·lels són els vint-i-dos medallons que ornamenten l’arquivolta interna. Una mica còncaus, recorden les monedes romanes i representen animals (felí alat, àguila, conill, colom, griu, etc.), elements ornamentals (creu d’Alcàntara o de Calatrava i treballs de cistelleria) i elements humans (caps de perfil, de difícil interpretació, i un vestit eclesiàstic).
L’arc triomfal
L’arc triomfal
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
L’arc, de dovelles ben tallades i una mica ultrapassat, és resseguit per una motllura circular decorada amb elements vegetals entrellaçats derivats d’una palma, que surten d’una boca de lleó, situada a cada costat, damunt les impostes. Destaca l’excel·lent disseny de les escultures, que es concentren en els grans capitells i en els àbacs-impostes.
Els capitells, desproporcionadament grans respecte a la resta de l’església, mostren tres parts ben diferenciades: una que prolonga el fust de la columna, una altra que forma el capitell pròpiament dit i una tercera, l’àbac, que ressegueix com una imposta el mur lateral.
Mirant frontalment des de la nau, el del costat esquerre representa dos personatges barbuts amb un petit barret al cap, alçant els braços per portar-se a la boca una gran tija; al costat seu, a l’angle inferior, tenen un home petit entortolligat per una serp del cap del qual surten dos poms de flors que formen el vèrtex del capitell. A l’àbac s’hi han representat els dotze apòstols, amb el pantocràtor, la Verge i el Nen.
El capitell de la dreta es diferencia molt poc de l’anterior, ja que hi ha els mateixos personatges barbuts, però un d’ells només té representat el cap i en comptes del cos hi apareixen elements vegetals. A la cara de l’àbac que mira al presbiteri hi ha representat un grup d’àngels amb les ales desplegades, dos d’ells portant el pantocràtor amb màndorla, mentre que a l’altre costat veiem un personatge, que pels peus en forma d’urpes podem identificar amb el dimoni, l’arbre del paradís, Adam i Eva, un altre pantocràtor mandorlat i un àngel que, com els anteriors, té les ales obertes.
L’arc triomfal, més antic que la portalada, es pot datar al voltant del 1150.
La història
L’església s’aixeca enfront del mas Castell, que fou una antiga fortalesa medieval. Des del mas Castell i fins a tocar l’església de Santa Maria, hi hagué un nucli de poblament documentat entre l’època ibèrica i la visigoda. Les excavacions hi han posat al descobert un temple pagà i un altre de paleocristià, que demostren els antecedents i la continuïtat de culte en aquest lloc.
La vila i la capella, que es documenten el 840, van ser confirmades el 906 a l’abadessa Emma, filla de Guifre el Pelós, com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una butlla del 1097 ratificava que l’església continuava essent propietat del monestir, encara que el 1182 va ser substituïda per un nou temple romànic que, malgrat algunes transformacions fetes als segles XVIII i XIX, s’ha conservat sense gaires alteracions. L’any 1957 s’hi van fer algunes obres de conservació.