Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló, a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages. Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes (1948). El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció. Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus col·laboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí (FAES), i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un dels principals nuclis de població dels lacetans. Segons els estudis, els primers pobladors ibers van arribar-hi al segle VII aC. Al Cogulló poden establir-se tres fases: una primera etapa d’iberització (segles VI aC – IV aC); una segona fase d’ibèric ple (segles III aC – I aC); i una tercera fase iberoromana.
La dècada de 1990 es reprengueren les excavacions, que han esdevingut a la pràctica contínues, llevat del període 2010-13. El 2016 les prospeccions arqueològiques posaren al descobert un tram de muralla de doble llenç de 6 m de llargada per 2 m d’amplada que tancava pel sud el primer assentament pròpiament ibèric (segle V aC). S’hi excavaren també recintes adjacents a la muralla fundacional i es localitzaren paviments antics, entre altres troballes. Declarat per la Generalitat de Catalunya bé cultural d’interès nacional l’any 1994, els terrenys on és situat el jaciment arqueològic són propietat de l’empresa ICL Súria & Sallent (del 1998 al 2014 Iberpotash), que el 2017 en cedí la gestió a l’Ajuntament de Sallent per tres anys prorrogables.
També es coneix amb el nom del Cogulló o Montsalat la muntanya de runam salí de l’explotació de les mines de Sallent i Súria, contigua al jaciment arqueològic. El runam començà a ser-hi acumulat el 1978. A mitjan segona dècada del segle XXI tenia una alçada d’uns 500 m en una superfície d’unes 40 ha, i era visible des de pràcticament tot el pla de Bages. Els abocaments de l’empresa explotadora han estat motiu de les protestes i els litigis dels veïns a causa de l’impacte ambiental, el qual ha estat objecte d’una controvertida regularització. L’any 2008 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emeté una sentència que declarava il·legal l’abocador, ratificada pel Tribunal Suprem el 2015. Després d’una pròrroga, la clausura definitiva del Cogulló tingué lloc el 30 de juny de 2019. ICL Súria & Sallent es comprometé a retirar tots els residus abocats des del 2008 en un període màxim de 50 anys.