Situat a la carretera N-230, el mateix nom designa, de fet, cadascun dels dos túnels construïts paral·lelament i de manera successiva, el més antic dels quals està tancat al trànsit convencional. El primer projecte data del segle XIX i fou concebut per Pascual Madoz, que l’encarregà a enginyers francesos, bé que fou desestimat per les grans dificultats tècniques. El 1924 els representants de la Vall d’Aran demanaren al rei Alfons XIII la construcció del túnel. Les obres s’iniciaren el 1928 i havien de durar, segons les previsions, cinc anys; tanmateix, les vicissituds burocràtiques, tècniques i polítiques (especialment la Guerra Civil, que n’interrompé la construcció) n’endarreriren l’acabament fins el 1948. Després de la guerra, hi foren destinats sobretot presoners republicans en règim de treballs forçats. El túnel té 5.260 m de longitud, 7,5 m d’amplada i dos carrils, un per a cada sentit. La boca nord es troba al barranc d’Eth Pòrt, i la boca sud, a la caseria de l’antic Hospital de Viella.
Les limitacions d’aquesta infraestructura es feren evidents amb el temps, i el 2002 començaren les obres de construcció d’un nou túnel. Perforat paral·lelament a l’antic i amb una longitud de 5.224 m, fou obert al trànsit el desembre del 2007, dos anys més tard del previst. Oficialment anomenat túnel de Joan Carles I, disposa de tres carrils (dos en sentit Lleida i un en sentit Viella) i de galeries de connexió amb l’antic túnel, reservat per a mercaderies perilloses i per a guardar equipaments de seguretat. A diferència d’altres túnels similars de Catalunya, és gratuït.