Estudià dret i periodisme a Barcelona. Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica. Dirigí el diari Ausona (Vic), el setmanari Crítica (Madrid) i Revista Europa (Barcelona), i posteriorment fou sotsdirector d’El Correo Catalán, en el qual destacà també com a comentarista polític.
Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978. L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión Española i col·laborà com a articulista a La Vanguardia, ABC, Ya i Destino. El 1987 fundà el Centre d’Investigació de la Comunicació, de la Generalitat de Catalunya, que dirigí durant deu anys.
Participà, també, en diverses revistes especialitzades en periodisme i comunicació a nivell internacional, i fou vicepresident de l’Institut Méditerranéen de la Communication (IMCOM, París). Impulsà les “Converses a la Pedrera” i els Premis a la Recerca en Comunicació, i fou nomenat president fundador dels Premis de l’Audiovisual, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Col·labora en una desena de periòdics catalans i de la resta de l’Estat espanyol. Impulsà la creació de l’editorial La Garbera.
Ha publicat diversos llibres sobre política i comunicació: Converses (2003), Centre d’Investigació de la Comunicació (2004), Periodisme i política (2006), Temps de rauxa (2007), Crítica de la política impura (2010), Democràcia inacabada (2012), Globus punxats (2013) i Quan volien silenciar-me: memòries d’un periodista incorformista (2016).
L’any1968 fou elegit periodista de l’any pel diari Pueblo. Rebé el premi Barvo i el 2009 li fou concedida la Ploma d’Or per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Medalla d’Or del Col·legi d’Advocats de Vic.