Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford. Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923. Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials. El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i col·laborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident. Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a Ginebra però davant del fracàs de la Comissió, l’any 1927 dimití del gabinet de Stanley Baldwin del qual formava part des del 1923. El 1937 fou guardonat amb el premi Nobel de la pau per ser un dels impulsors de la Societat de Nacions.