Nasqué en el si d’una família humil que no li pogué proporcionar gaires estudis. A quinze anys treballà d’aprenent de fuster amb un oncle seu i a 24 anys marxà a Londres, on inicià el seu activisme sindical en ser escollit per formar part d’una comissió que reclamava jornades laborals de nou hores. Posteriorment participà en la creació d’un sindicat únic i en la International Working Men's Association que abandonà per discrepàncies ideològiques amb alguns dels seus dirigents. El 1868 inicià la seva activitat política en presentar-se diverses vegades com a diputat a la Cambra dels Comuns, però no fou fins el 1895 que, gràcies a una reforma de la llei electoral que ampliava el dret de vot, en sortí elegit, càrrec que exercí fins al moment de la seva mort. Paral·lelament al seu activisme sindical i polític, es comprometé a la causa pacifista. El 1870 participà en la creació del Workmen's peace committee (Comitè de treballadors per la pau) de què fou secretari. L’associació tenia la voluntat de promoure la creació d’un organisme internacional d’arbitratge. Amb aquesta finalitat, emprengué un seguit de viatges per EUA i Europa que donaren com a resultat la Conferència Interparlamentària per l’arbitratge que se celebrà el 1888 a París amb l’assistència de nou països. D’aquesta Conferència nasqué la Unió Interparlamentària (1889) de la qual fou el secretari i el representant britànic. El seu treball constant per l’arbitratge internacional li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1903.