En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme. Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève, més tard fundà la revista radicalDer Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie. Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe, que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat; paral·lelament se'l nomenà cap (en col·laboració amb A. Gobat) de l’Oficina Internacional de la Pau, el primer organisme no governamental que tenia com a objectiu el foment de la pau, càrrec que exercí fins a la seva mort i pel qual li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1902, que compartí amb Albert Gobat. A més del seu activisme a favor de la pau, també tingué una vida política força activa com a membre del Gran Consell de Berna durant deu anys i posteriorment com a membre del Gran Consell de Ginebra del qual ocupà la vicepresidència el 1857 i la presidència el 1862.