Fill del també escriptor Indriði G. Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme. Autor de novel·la negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional. Hom pot esmentar-ne Synir duftsins (‘Els fills de la pols’, 1997), Mýrin (‘Aiguamolls’, 2000), GrafarÞögn (‘El silenci de la tomba’, 2001), Röddin (‘Veus’, 2003), Vetrarborgin (‘Castell d’hivern’, 2005), Myrká (‘Foscor’, 2008), Furðustrandir (‘Ribes estranyes’, 2010) i Reykjavíkurnætur (‘Nits de Reykjavík’, 2012), entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin (‘Operació Napoleó’, 1999) i Konungsbók (‘El llibre del rei, 2006), dins el mateix gènere però no pertanyents a la sèrie Erlendur. El 2002 i el 2003 rebé dos premis Clau de Vidre atorgades a la millor novel·la negra dels països nòrdics, i el 2013, el premi RBA de novel·la negra per Skuggasund (’El passatge de les ombres’).