Després de graduar-se en anglès a la Universitat de Tòquio (1893) es dedicà a la docència fins el 1900, en què viatjà a la Gran Bretanya becat pel govern. De retorn al Japó fou professor d’anglès a la Universitat de Tòquio (1903). Els anys següents publicà, entre altres obres, les seves dues novel·les més celebrades, Wagahai-wa neko de aru (‘Soc un gat’, 1905) i Botxan (1906), de caràcter humorístic. Dedicat a partir del 1909 exclusivament a la literatura, la seva obra posterior, de caràcter molt més pessimista, inclou les novel·les Kōjin (‘El viatger’, 1913), Kokoro (1914), Mon (‘La porta’, 1910) i Michikusa (‘L’herba del voral’, 1915), centrades en l’isolament i la frustració dels protagonistes. És també autor de poemes, assaigs i narracions. És una autor cabdal en el desenvolupament de la novel·la al Japó a partir de referents occidentals.