Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador. Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena. Disputà les dues proves d’esquena (100 m i 200 m) en els Jocs Olímpics d’Atenes (2004), participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres (2012). Participà en quatre Campionats del Món (2005, 2009, 2011 i 2013) i d’Europa (2006, 2008, 2009 i 2011) en piscina de 50 m. El desembre del 2008 guanyà el Campionat d’Europa en 200 m esquena a Rijeka (Croàcia), i pocs dies després baté el rècord mundial dels 100 m esquena en una prova de 4 × 100 celebrada a Madrid. El juny-juliol del 2009 guanyà quatre medalles d’or en 50, 100 i 200 m esquena i en 4 × 100 estils als Jocs Mediterranis celebrats a Pescara (Itàlia); en la darrera d’aquestes quatre proves, a més, baté el rècord del món dels 100 m esquena (52,38 segons), tot i que una setmana després el nord-americà A. Peirsol trencà aquesta marca. El desembre del 2009 aconseguí el bronze en els 50 m i en els 100 m esquena als Campionats d’Istanbul en piscina curta, i als Campionats del Món de piscina curta de Dubai del 2010 repetí el bronze en els 50 m i en els 100 m esquena. El 2011, als Europeus en piscina curta de Szczecin (Polònia) aconseguí l’argent en 50 m esquena.
Fins el 2013, ha estat 48 vegades campió d’Espanya: 23 d’hivern, 8 d’estiu i 17 oberts. Des del 2009 ostenta els rècords estatals de les distàncies d’esquena, tant en piscina llarga com en curta.