Graduat en filosofia a la Università degli Studi di Napoli Federico II, s’inicià en el periodisme el 2002. El 2006 publicà Gomorra - Viaggio nell’impero economico e nel sogno di dominio della camorra, híbrid de novel·la, assaig i reportatge en el qual denuncia els mètodes criminals amb els quals la Camorra manté, sovint amb la complicitat d’autoritats i ciutadans, un poder omnipresent en l’àmbit públic i privat a la Campània i altres regions de la Itàlia Meridional. El llibre assolí una projecció extraordinària tant a Itàlia com internacional i el 2008 Matteo Garrone en feu una versió cinematogràfica (en el guió de la qual col·laborà el mateix Saviano) per la qual fou premiat a Canes.
Amenaçat de mort arran de la publicació del llibre, des del 2006 viu sota protecció policial i amb canvis constants de domicili, situació que ha reflectit en el recull d’escrits La bellezza e l’inferno (2009). El 2007 publicà la narració Il contrario della morte. També és autor de Zero Zero Zero (2013), La paranza dei bambini (2016), Bacio feroce (2019), Sono ancora vivo. (2021) i Solo è il coraggio (2022), entre d’altres.
Col·labora a la premsa internacional. L’any 2012 rebé el premi de la Fundació Olof Palme, que compartí amb la periodista i escriptora mexicana Lydia Cacho.