El 1955 es graduà a la Universitat de Pennsilvània i el 1959 es doctorà a la Universitat de Chicago. Des d’aquest any fins a la jubilació (1986) treballà als Bell Laboratories on, amb Willard Sterling BoyleBoyle, feu aportacions fonamentals en semiconductors, entre les quals sobresurt el detector CCD o detector de dispositiu d’acoblament de càrrega, de gran importància en el desenvolupament de la tecnologia digital en aparells òptics. Ha compartit amb Boyle diversos premis, entre els quals el Liebmann (1973), el Draper d’enginyeria (2006), i el Nobel de física (2009), la meitat del qual correspongué a Charles Kuen Kao.
Willard Boyle (esquerra) i George Smith (dreta) inventaren el CCD
© Alcatel-Lucent/Bell Labs
Físic nord-americà.